Vé de lluny i ha escollit FitActive, aquesta és la història de Ben
Ja faltava molt poc,
Ben mirava des de la seva rodoneta nau espacial i va sentir un calfred emocionant.
Va recórrer tot el seu cosset fins al serrell.
i no podia contenir un soroll estrany per l’emoció.
Ben era diferent dels seus amics,
la curiositat de descobrir què hi havia fora de Pirulo,
el seu planeta, el feia sentir que casa seva era cada cop més petita.
De fet, el seu planeta ja no l’entusiasmava com abans.
El seu planeta, de fet, ja no l'entusiasmava.
perquè els habitants,
massa ocupats en la invenció d'artefactes super hiper tecnològics,
ja no tenien temps per a ell.
Ben estava a la recerca d'alguna cosa...
i encara que no sabia exactament què, en el seu caparró estava segur que allà fora,
en algun lloc, entre el cel i les estrelles, trobaria segurament allò que li faltava,
no aquell petit trosset que el faria sentir de nou... "ple", complet i feliç!
Finalment, un dia, les seves investigacions el van portar a una gran revelació.
Havia entès que segurament allà, al planeta Terra, trobaria de nou aquella màgia,
aquest encant que fa sentir tots vius i de debò.
Ja faltava molt poc, Ben no sabia què esperar, el seu planeta ara era llunyaníssim. 17 Milions d'anys llum.
Una enorme bota es feia cada cop més gran als seus ulls plens de curiositat.
Aquí és, finalment ha arribat! Prem un enorme botó i davant seu s’obre una petita porteta cap a un món nou i fantàstic.
Ben, una mica desconcertat i confós, comença a caminar pels carrers i, amb gran sorpresa, finalment es troba amb éssers vius.
Amb el cor i els ulls meravellats, només rep a canvi mirades fredes, desconfiades i desinteressades.
En va trobar més i més, tots tenien la mirada absent i clavada en un minúscul aparell que manejaven hàbilment amb els dits.
Ben comença a creure que potser Pirulo no era tan dolent i es va sentir una mica sol.
Havia recorregut molt camí i estava lluny de la seva família i dels seus amics, però sobretot estava a la recerca d’alguna cosa que en realitat no trobava.
De sobte, quan les seves esperances s’estaven esvaint, comença a sentir una música a la llunyania. Una música que li fa vibrar el serrell, un ritme contagiós i enèrgic que no pot evitar seguir.
Els seus ullassos blaus s’obren enormes, finalment plens de llum i brillen somiadors, mentre la seva boca s’obre en un gran somriure.
No s’ho podia creure, havia arribat sense saber-ho al lloc que tant havia imaginat i aquí segurament trobaria allò que desitjava.
Aquelles paraules dissipaven qualsevol dubte, només llegint-les, el seu cor s’omplia d’alegria: FitActive, el fitness per a tothom.
Exactament! Per a tothom! Així que també per a ell, que no era humà, que no era alt com els humans, que no tenia pèl al cap, que no era home ni dona, que no era gran ni petit, que no era blanc ni negre, simplement era Ben!
Davant d’aquella magnífica estructura hi havia un homenet que, de fet, tenia pocs cabells al cap però igualment era simpàtic i somrient.
Els seus ulls també somreien i deia en veu alta: "Nosaltres no prometem abdominals ni una silueta perfecta, nosaltres regalem un somriure a qui arriba, nosaltres regalem una hora de felicitat".
Això era el que buscava Ben! I el seu cor esclatava d'alegria.